Qué guapo! recordo aquestes sabates quan una germana meva se les comprava cada temporada, no vaig aconseguir mai tenir-ne unes...Felicitats, sigui on sigui aquest noi, sembla tranquil...
Emily aquest noi era el meu home .Quan ens vàrem conèixer.Va morir just fets els quaranta. Avui hagués fet quaranta-vuit anys. Sí , era guapo , d´aquests guapos que ho son per dins i per fora.
Ja ho sé MK, sóc intuïtiva per naturalesa, però també molt pudorosa amb els sentiments...aquesta setmana havia de fer un post sobre el meu oncle, però m'ho vaig repensar...era l'aniversari de la seva desaparició...En tenia 33
Fes-ho Emily.Tot el que ens els recorda es bo i els fa presents. I gràcies per tot hi sabent-ho donar-me l´oportunitat d´explicar-t´ho. Respecte a les sabates , crec que he vist per l´illa que encara es fabriquen.Te les buscaré.
Hay dos canciones cantadas en catalán que me llegan especialmente: ésta y "Amor particular" de Lluís Llach. Hacía años que no la escuchaba. Me ha gustado recordarla aunque sea para conmemorar tan triste día. Uno de los pocos recuerdos que consevo de mi abuelo materno es una frase que solía repetir cada vez que alguien moría: "Nadie debería morir tan joven"... Daba igual que el fallecido tuviese 15 o 90 años, siempre la repetía.
Y parecía que fuese ayer cuando no sabias hacerte una bitácora eh! 0_=
Bueno, me uno en el recuerdo al Sabaté.. aunque después de ver todo lo que se ha hecho con la pobre canción de “BoixperTu” Dioss mio.. hasta lahanutilizado en operacióntriunfo.. Yo creo que algodeculpa la tiene el Pep Sala.. ese tio nomedá buenaespina..
Una cosa que diuen i que és ben certa, és que darrera d'un gran home sempre hi ha una gran dona, i d'això en donem fe tots els que et coneixem MK. Un petó i endavant, que ens queda un hivern per passar juntes, riure molt i anar passant dies, que d'això es tracta. Un petó!
Sería largo de explicar , pero no es un día triste Alex .Atesoro recuerdos , sobre todo los hermosos.Y me los dejó a manos llenas. Pero sí , tu abuelo tenía muchísima razón. Respecto a esa canciones...
"Que passaran els anys, i vindrá l´adeu i em pregunto si trobaré el gest correcte, i sabré acostumar-me a la teva absència. Pero tot això serà una altra història.."
Edu! artista tú .Ya véo que Los Rotos seguís en la brecha. Que años aquellos sí.Ya ves , yo aquí con mis fotitos y mis pinturicas , todo ordenadito.Un día de estos hasta le estamparé unos ositos y unos lazos a punto de cruz...y es que como canta ahora Patti Smith ...smell like tenn spirit ..
Juliette...luego te cuento lo que decía Groucho Marx,al respecto. Y sí ,esto se acabará pareciendo pronto a la oficina de Levi- Pants. Se fué un Ignatius, pero acabarán poniéndonos otro en su lugar un día de estos. Pero mira por donde créo que sí que va a ser un buen invierno. Un abrazo bien grande para tí Isabel.Por todo lo compartido en pasado presente y futuro.
Està molt bé que recordis aquesta persona. Però no m'agrada que diguis "yo aquí con mis foticos y mis pinturicas". Tu fas fotos i pintes. I agrada el que fas o no agrada, però és el que creen les teves mans i el teu cervell. I n'has d'estar orgullosa.
No estic gens d'acord amb la frase feta de que darrera d'un gran home hi ha una gran dona. Em sembla masclista.
Recorda cada 12 de setmebre el que hagis de recordar. Però el meu consell (si em permets) és que estimis el que fas ara, que no et limitis a ser l'ombra del passat.
Potser m'he passat amb el comentari. Diculpa si és així.
En qualsevol cas, té raó l'Emily: aquest noi de la fotografia sembla tranquil. Sigui on sigui.
Auuug! Paseante ..touché... No , no t´has passat amb cap comentàri.Has tocat de plé . Sempre agraeixo els consells dels amics. Sigui on sigui sé que está be.
16 comentarios:
Qué guapo! recordo aquestes sabates quan una germana meva se les comprava cada temporada, no vaig aconseguir mai tenir-ne unes...Felicitats, sigui on sigui aquest noi, sembla tranquil...
Emily aquest noi era el meu home .Quan ens vàrem conèixer.Va morir just fets els quaranta.
Avui hagués fet quaranta-vuit anys.
Sí , era guapo , d´aquests guapos que ho son per dins i per fora.
Ja ho sé MK, sóc intuïtiva per naturalesa, però també molt pudorosa amb els sentiments...aquesta setmana havia de fer un post sobre el meu oncle, però m'ho vaig repensar...era l'aniversari de la seva desaparició...En tenia 33
Fes-ho Emily.Tot el que ens els recorda es bo i els fa presents.
I gràcies per tot hi sabent-ho donar-me l´oportunitat d´explicar-t´ho.
Respecte a les sabates , crec que he vist per l´illa que encara es fabriquen.Te les buscaré.
Hay dos canciones cantadas en catalán que me llegan especialmente: ésta y "Amor particular" de Lluís Llach. Hacía años que no la escuchaba. Me ha gustado recordarla aunque sea para conmemorar tan triste día. Uno de los pocos recuerdos que consevo de mi abuelo materno es una frase que solía repetir cada vez que alguien moría: "Nadie debería morir tan joven"... Daba igual que el fallecido tuviese 15 o 90 años, siempre la repetía.
Artista!
Y parecía que fuese ayer cuando no sabias hacerte una bitácora eh! 0_=
Bueno, me uno en el recuerdo al Sabaté.. aunque después de ver todo lo que se ha hecho con la pobre canción de “BoixperTu” Dioss mio.. hasta lahanutilizado en operacióntriunfo.. Yo creo que algodeculpa la tiene el Pep Sala.. ese tio nomedá buenaespina..
Un abrazo!
Ah! Y la Patti Smith estuvo enorme! ☺
Una cosa que diuen i que és ben certa, és que darrera d'un gran home sempre hi ha una gran dona, i d'això en donem fe tots els que et coneixem MK.
Un petó i endavant, que ens queda un hivern per passar juntes, riure molt i anar passant dies, que d'això es tracta.
Un petó!
Un gran beso y un gan recuerdo por lo que vivimos juntos. Esta guapisimo y la cancion un acierto
Sería largo de explicar , pero no es un día triste Alex .Atesoro recuerdos , sobre todo los hermosos.Y me los dejó a manos llenas.
Pero sí , tu abuelo tenía muchísima razón.
Respecto a esa canciones...
"Que passaran els anys,
i vindrá l´adeu i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència.
Pero tot això serà una altra història.."
Acertadas y hermosas elecciones Alex.
Edu! artista tú .Ya véo que Los Rotos seguís en la brecha.
Que años aquellos sí.Ya ves , yo aquí con mis fotitos y mis pinturicas , todo ordenadito.Un día de estos hasta le estamparé unos ositos y unos lazos a punto de cruz...y es que como canta ahora Patti Smith ...smell like tenn spirit ..
Juliette...luego te cuento lo que decía Groucho Marx,al respecto.
Y sí ,esto se acabará pareciendo pronto a la oficina de Levi- Pants.
Se fué un Ignatius, pero acabarán poniéndonos otro en su lugar un día de estos.
Pero mira por donde créo que sí que va a ser un buen invierno.
Un abrazo bien grande para tí Isabel.Por todo lo compartido en pasado presente y futuro.
MK... un precioso regalo de cumplea�os... un brindis por todos esos hermosos recuerdos :)
Un brindis..! Salud!!
Descon , a ver si en una próxima del Club Glop!
Està molt bé que recordis aquesta persona. Però no m'agrada que diguis "yo aquí con mis foticos y mis pinturicas". Tu fas fotos i pintes. I agrada el que fas o no agrada, però és el que creen les teves mans i el teu cervell. I n'has d'estar orgullosa.
No estic gens d'acord amb la frase feta de que darrera d'un gran home hi ha una gran dona. Em sembla masclista.
Recorda cada 12 de setmebre el que hagis de recordar. Però el meu consell (si em permets) és que estimis el que fas ara, que no et limitis a ser l'ombra del passat.
Potser m'he passat amb el comentari. Diculpa si és així.
En qualsevol cas, té raó l'Emily: aquest noi de la fotografia sembla tranquil. Sigui on sigui.
Auuug! Paseante ..touché...
No , no t´has passat amb cap comentàri.Has tocat de plé .
Sempre agraeixo els consells dels amics.
Sigui on sigui sé que está be.
Publicar un comentario