"La casa que vull,
que la mar la vegi
i uns arbres amb fruit
que me la festegin.
Que hi dugui un camí
lluent de rosada,
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen.
Per si em cal repòs
que la lluna hi vingui;
i quan surti el sol
que el bon dia em digui.
Que al temps de l´estiu
níui l´orenella
al blanc de calç ric
del porxo amb abelles.
Oint la cançó
del pagès que cava;
amb la salabror
de la marinada.
Que es guaiti ciutat
des de la finestra,
i es sentin els clams
de guerra o de festa:
per ser-hi tot prest
si arriba una gesta."
"La casa que vull"
Joan Salvat-Papasseit
que la mar la vegi
i uns arbres amb fruit
que me la festegin.
Que hi dugui un camí
lluent de rosada,
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen.
Per si em cal repòs
que la lluna hi vingui;
i quan surti el sol
que el bon dia em digui.
Que al temps de l´estiu
níui l´orenella
al blanc de calç ric
del porxo amb abelles.
Oint la cançó
del pagès que cava;
amb la salabror
de la marinada.
Que es guaiti ciutat
des de la finestra,
i es sentin els clams
de guerra o de festa:
per ser-hi tot prest
si arriba una gesta."
"La casa que vull"
Joan Salvat-Papasseit
Siempre podré traducirlo para quién quiera entenderlo. Lo haré con la alegria de quién ofrece sus mejores dones . La lengua és riqueza, no exclusión. Pero siempre me volveré de espaldas a las voces airadas. Este és un hermoso poema , en una hermosa lengua, la mía ...la vuestra. Aquesta és la meva CASA ...la vostra...CASA.
Se escribe con las mismas letras.
AMOR , también.
4 comentarios:
Salvat-Papasseit es mereixia una casa així, sempre al sol i amb l'olor de la mar, potser no hagués mort.
Ben trist morir als trenta anys de tuberculosi.Si que es mereixia una casa així , ja només pel fet d´haver-la sommiada. I per tots els poemes amb la rosa als llavis que varen quedar per escriure...
Pues yo, que, para mi desgracia, no sé catalán (soy fatal con los idiomas, de lo que no estoy orgulloso, precisamente), te agradezco este hermoso poema, que como castellano-parlante he conseguido medio-entender
Detesto los nacionalismos (todos), pero casi más la intolerancia del sector más aborregado de la derecha española
Koolauleproso,gracias por tu visita. Ya te comenté como me había tocado esa história de la que tomas tu nombre.Un dia hago un post con ese final.Buscaré una bella fotografia.Y si no te importa me paso por tus páginas y te traduzco este poema .Y que me perdone la Real Academia , pero lo haré con mis mejores intenciones de traducirte el sentimiento que encierra.
Publicar un comentario